Origen SÃnia
OrÃgen de la SÃnia
Edificada l’any 1881 pel Pau Suriol, aquesta sÃnia que va ser projectada amb dues funcions importants:
• SAFAREIG: al construir un espai amb abundà ncia d’aigua i ombra per a fer la bugada (com els que s’havien anat fent a diferents poblacions) la SÃnia es va convertir en un punt de trobada de les dones de Grabuac.
• HORT: la SÃnia com a punt de bombeig d’aigua va permetre fer regadiu en una superfÃcie de gairebé tres jornals de terra (2Ha).
El 6 de juny del 1906 la SÃnia va sofrir una inundació molt important que la va posar en perill i el seu ús com equipament col·lectiu va anar decaient en millorar les condicions en les llars de la contrada. Després de la guerra la seva funció va quedar reduïda al reg de l’hort, primer amb tracció animal i després mitjançant energia elèctrica.
Als anys 80 del segle XX s’hi va calar foc i gairebé es va ensorrar. Es va poder apagar el foc a temps amb l’ajut dels veïns però va quedar molt malmesa, aixà que en Francisco Suriol Mestre i en Francesc Suriol i Canti (rebesnét d’en Pau Suriol Casanovas) van veure més enllà de la quasi runa un patrimoni a conservar i es van posar mans a l’obra per preservar el que era un llegat històric important de la contrada.
* Una sÃnia o sènia és una mà quina d’elevar aigua. Consisteix bà sicament en una roda horitzontal (accionada per un animal, per la força del propi corrent d’aigua, per el vent o últimament mitjançant l’electricitat) que gira i fa moure una roda vertical col·locada sobre la boca del pou en la qual hi ha una cadena sense fi submergida parcialment en l’aigua i que la farà pujar mitjançant els satrots o catúfols plens d’aigua que s’evocaran a la superfÃcie.
* Un Safareig és una construcció d’obra generalment de forma rectangular que plena d’aigua s’utilitzava per a rentar-hi la roba. Antigament als pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la famÃlia. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d’utilitzar-se per l’existència de la rentadora, encara que generalment s’han conservat pel seu carà cter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d’animals.