Restaurant

La Sínia de Can Suriol

Al bell mig del Penedès i en un espai màgic ple de natura, silenci i harmonia, neix el Restaurant-Càtering La Taba. Envoltat de vinyes i amb un jardí molt extens per portar a terme qualsevol celebració.
Un restaurant-braseria per gaudir de les millors carns fresques i verduretes fresques i de temporada a la brasa i amb els vins i caves de Can Suriol, ecològics i de collita pròpia.
Dins del nostre petit i acollidor restaurant amb capacitat per 40 comensals, hi trobareu la antiga Sínia de Can Suriol que donava aigua al safareig del poble i a l’hort que es cultiva i que alhora li aporta història, sentit i tradició que ens ajudarà a fer d’aquest dia un record inoblidable, amb la calma i qualitat que ens caracteritza.

Orígen

Edificada l’any 1881 pel Pau Suriol, aquesta sínia que va ser projectada amb dues funcions importants:
• SAFAREIG: al construir un espai amb abundància d’aigua i ombra per a fer la bugada (com els que s’havien anat fent a diferents poblacions) la Sínia es va convertir en un punt de trobada de les dones de Grabuac.
• HORT: la Sínia com a punt de bombeig d’aigua va permetre fer regadiu en una superfície de gairebé tres jornals de terra (2Ha).
El 6 de juny del 1906 la Sínia va sofrir una inundació molt important que la va posar en perill i el seu ús com equipament col·lectiu va anar decaient en millorar les condicions en les llars de la contrada. Després de la guerra la seva funció va quedar reduïda al reg de l’hort, primer amb tracció animal i després mitjançant energia elèctrica.
Als anys 80 del segle XX s’hi va calar foc i gairebé es va ensorrar. Es va poder apagar el foc a temps amb l’ajut dels veïns però va quedar molt malmesa, així que en Francisco Suriol Mestre i en Francesc Suriol i Canti (rebesnét d’en Pau Suriol Casanovas) van veure més enllà de la quasi runa un patrimoni a conservar i es van posar mans a l’obra per preservar el que era un llegat històric important de la contrada.

* Una sínia o sènia és una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda horitzontal (accionada per un animal, per la força del propi corrent d’aigua, per el vent o últimament mitjançant l’electricitat) que gira i fa moure una roda vertical col·locada sobre la boca del pou en la qual hi ha una cadena sense fi submergida parcialment en l’aigua i que la farà pujar mitjançant els satrots o catúfols plens d’aigua que s’evocaran a la superfície.

* Un Safareig és una construcció d’obra generalment de forma rectangular que plena d’aigua s’utilitzava per a rentar-hi la roba. Antigament als pobles en construïen de públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d’utilitzar-se per l’existència de la rentadora, encara que generalment s’han conservat pel seu caràcter lúdic i fresc, convertint-los en fonts i a vegades en abeuradors d’animals.